Aprofitant que
recentment he emparaulat les pràctiques en un despatx per el semestre vinent
aprofito per resumir una carta penjada a les parets de la universitat, amb data
de 28 de gener del 2011 titulada “Contrate
um estagiário – o sub-emprego na arquitectura”. Paraules molt certes i també
dures...
“Os arquitetos paulistas estão envolvidos na salvação
das cidades e do mundo. Criam Escolas, falam em jornais e revistes e se
posicionam enfaticamente sobre a barbárie dos grandes centros urbanos. Talvez
preocupados demais com grandes e importantes coisas da humanidade, preocupados
com a revolução, se esquecem de serem justos com aqueles que convivem todos os dias”
Aquest és l’encapçalament
que posa de manifest la realitat que viu l’estudiant d’arquitectura a São
Paulo, la defensa del paper de “l’estagiário” de sou miserable que és present
en gran part dels despatxos.
La carta, escrita
per un alumne de l’escola com a síntesi de les converses amb amics i companys
descriu aquesta practica comú dels estudiants, la col·laboració en despatxos d’arquitectura
des d’un punt crític: la destrucció interna del mercat del futur d’un país amb
necessitat d’un bon futur.
I la major part
dels culpables acostumen a ser els grans arquitectes, normalment professors de
l’escola pública i la nostra, pagant sous miserables a gent amb estudis de gran
dedicació (equiparables o inferiors als conserges d’edificis) i aprofitant la
gran demanda provinent de les universitats.
Una demanda que
acostuma a contenir estudiants amb ganes d’aprendre però estudiants amb la
necessitat de subsistir i pagar-se els estudis. Un fet que, tenint en compte la
reducció d’hores lliures per a la dedicació a l’estudi, que sol ser alta, es
converteix en un gran sacrifici que jo he pogut conèixer de primera mà i comporta
catalogar en alguns casos la nostra professió d’elitista. Una comparació
espantosa mirant de reüll a Europa.
I tornant de nou a
Europa ens trobem un cas que ja és freqüent al nostre país: l’aportació de la
nostra feina en àrees de gran responsabilitat dins un projecte no es valora
fins al punt de no figurar en molts dels projectes produïts per un despatx (ni
amb lletra petita que diríem). La substitució en molts casos de la figura de l’arquitecte
per part d’un estudiant sense la pertinent valoració per un treballador que fa
molt més que triar les rajoles d’una sala de bany.
Es diu que és l’estudiant
del Brasil el que no se li dona veu, el que protesta per un millor futur del
país, per el seu futur, i no rep ni dues línies als diaris locals. I això que
el futur és demà...
