Fa un mes i mig
que estic “estagiando” en un despatx.
Un bon despatx, amb un conegut arquitecte Xilè que resideix i estudià a São
Paulo i és també Doctor professor a la facultat McKenzie d’arquitectura i també
a la meva escola.
El dia d’avui,
després de treballar fins tard al despatx en un concurs i en la realització
d’un projecte bàsic basat en la construcció d’un museu (situació radical si
comparem l’estat actual en què es troba la nostra professió a Barcelona i més
enllà) ens hem encaminat a l’edifici de l’Institut Tommie Othake, on es realitzava
una subhasta benèfica per a recol·lectar fonts per a la construcció de vivenda
social.
Entre els
arquitectes que subhastaven els seus dibuixos, tintes i aquarel·les sobre el
mateix model de mocadors, hi participaven diversos professors de l’escola,
entre ells l’arquitecte amb qui treballo i personalitats de la talla de Ruy
Othake. Una barreja entre “show” i
festa benèfica, entre l’aquarel·la treballada i l’esbós de l’estrella més
mandrosa. El saludable panorama arquitectònic de la ciutat de São Paulo
plasmada en un mocador de paper.
