Reprenent de nou
l’experiència en forma de llibre d’Stefan Zweig Brasil. País del futur i amb la calma que uns matins plens d’hores
per als projectes de final de curs que la calma d’Ubatuba, ciutat surfera que la costa paulista m’ofereix
aprofito per a pensar i ordenar, ja em una mentalitat de comiat, aquesta gran
experiència.
És sota una pluja
tropical i unes vistes al mar que s’obren al vell mig d’una més que espessa Mata Atlántica que m’agradaria comparar
les paraules de l’autor amb les meves tot superposant experiències sota un
mateix cel i sobre una mateixa terra forana.
Diem i ens posem
d’acord que l’europeu que arriba al Brasil es troba amb una nova sensació de
l’espai, gegant i salvatge i moltes vegades agressiu però també tendre i
acollidor, i del temps; com les hores que acompanyen aquestes línies, suaus i
calmades, aptes per assaborir-les tranquil·lament sense malgastar-les.
La tensió a
l’atmosfera és menor, els homes més amables i els contrasts més relaxats. La
naturalesa, més propera (molt), el temps menys saturat lluny de les ciutats.
Una manera de viure més humana lluny dels llocs on les influències del nord i
fins i tot de la vella Europa no són tant ben considerades.
Aquí l’home té
més terra i més espai, més espai per eradicar la impaciència i certes
necessitats. Un país amb un futur fort, que permet treballar amb més calma i
controlar alhora l’excitació. Un país
per a la gent que ja ha vist món descansar-hi, però per a mi, obrir-me les
portes més titàniques de la curiositat i l’aventura i on la nova fornada pot
descarregar les seves noves energies en un món col·lapsat per les passades
estafes.
Pocs dels que
arribaren fa poc, en el nostre cas els pioners, tornaren, ens comenta l’Stefan.
En una època on era difícil aquest viatges més agosarats. Ara que és fàcil
moure’s la voluntat de tornar me la dicta la terra i l’amor, fonts d’inspiració
sempre presents entre les meves línies.
