O més ben
explicat: Ilha de Santa Catarina i
les Cataratas de Iguazú. Un viatge
especial amb companyia més que especial. De les relaxades platges dels volts de
Floripa i la seva vida acompanyada
sempre amb molt de sol a les impressionants i numeroses cascades del riu Iguazú
vistes des de l’Argentina.
Un viatge que
comença com molts, sempre i quan es vulgui estalviar una mica més, amb moltes
hores d’autobús. Una arribada cansada i una rebuda molt calorosa. Un cop
instal·lats a l’hostal primera refrescada a un mar que, a diferencia del nord
és més fred, però és que al Brasil a qualsevol cosa se li’n diu fred...
El següent dia
una excursió per fer-nos a la idea de la topografia d’una illa que té de tot:
muntanyes, plana i dos llacs. La vista espectacular, era tant sols el primer
dia complet i ja m’agradava més del sovint aquell indret que mai oblidaré. Ni
tant salvatge ni tant urbanitzat: aquell equilibri que a mi m’agrada.
Després de gaudir
les platges de Galheta i Mole faríem unes caipirinhes per
despedir el sol i preparar-nos per un endemà de visita al sud de l’illa.
Llogar un cotxe
és molt recomanable i surt a compte, sobretot si un no vol perdre molt el temps.
Un dia complert a la part més calmada de l’illa. Fem sandboard a les dunes de la platja Joaquinha i contemplo amb enveja molt sana els surfistes que es
passegen per les onades. A la tarda, Morro
das Pedras i visita al llac petit, la Lagoa
do Peri i el Pântano do Sul.
El nord està més urbanitzat però no deixa de
tenir unes platges dignes de menció: Santinho
i Praia dos Ingleses pel matí i Lagoinha durant la tarda. Abans d’esperar
la posta de sol des de San António de
Lisboa, un antic poblet pescador arrecerat a la cara Oest de l’illa, amb
una preciosa aigua calmada, visitem Cansavieiras
i els dos “Jurerés”, Jureré
Tradicional i Jureré Internacional (el primer un poblet més, el segon un poblet
amb una influència nord-americana i una classe social molt rica que et fa
sentir que passeges per un barri residencial de Miami). Tot una experiència.
EL següent dia,
de nou per Barra de Lagoa el
recordaré sempre com “el dia que vaig surfejar”, em vaig sentir com un nen, i
és que des de nen que somiava les condicions i l’oportunitat per practicar-ho. La
sensació al aixecar-te i sentir que et mous amb l’aigua sota els teus
peus...Increïble.
Abans d’agafar el
bus fins a Foz de Iguazú aprofitem el
matí per visitar la ciutat de Florianópolis
per la banda de l’illa, la nostra, i desitjar tornar junts algun dia, i, si
pot ser, aviat.
Foz de Iguazú serà una altra història, tres països en dos dies
(Brasil, Paraguai i Argentina) i tot a gran velocitat. Les cascades
espectaculars, una imatge inabordable plena de llums i colors reflectits en bilions
de gotes d’aigua. Aquella imatge donada per la natura que ens posa al lloc on
ens pertoca, després d’aquesta, tot adonant-nos de quan petits que som i de que
bonic i meravellós va ser el viatge al teu costat, Pretinha.
