Ordem e progresso

Inspirat en el lema del positivista Auguste Comte: "L'amour pour principe et l'ordre pour base; le progrès pour but" (l’amor com a principi, l’ordre coma base i el progres com a meta) la bandera del Brasil sempre m’ha fascinat per la complexitat de la seva simbologia, anem a descobrir-la...

Després de les etapes colonials (banderes procedents de la simbologia reial portuguesa) i d’independència ( període comprès entre el 1822 al 1889, on s’empren els colors actuals però amb l’escut imperial sobre el rombe de color groc, símbol de la casa de Braganza de l’emperador Pedro I ).

La bandera actual és la quarta bandera republicana de la història. La primera, una adaptació de la coneguda bandera americana basada en els colors verde amarelo i amb les estrelles representant cada un dels estats. Aquesta tingué una durada del 15 al 19 de novembre del 1889.

L’actual, establerta l’11 de maig del 1992, està inspirada en l’antiga bandera imperialista però amb les modificacions efectuades per l’església positivista. El disc azul és obra del pintor Décio Vilares i les 27 estrelles representen els 27 estats. Ara bé, d’on prové la seva col·locació i perquè varien de mida?

El disc blau representa la matinada de Rio de Janeiro del 15 de novembre del 1889, dia de la proclamació de la República del Brasil.

L’estrella més petita i més al sud és Sigma Octantis, estrella que es pot veure des de tots els punts del país i que representa el Districte Federal, tot i ser la més petita alhora és la més important.

L’estrella superior, Spica (α Virginis), representa Parà. Era la capital més fronterera el nord durant el procés d’independència del país. També simbolitza els dos hemisferis compresos al llarg del país (nord i sud) així com una referència a l’agricultura a través de la deessa grega Demeter (la romana Ceres), que porta a la mà el cereal (Spica, del llatí). També s’associa al descobriment de les successions del equinoccis de la mà d’Hiparc de Micea (190-120 a.c.)

El Creuer o Creu del Sud és un record al primer nom que empraren els Portuguesos durant la colonització del Brasil, la terra de Santa Creu. La Crux, formada per cinc estrelles, és la constel·lació present al meridià de Rio de Janeiro durant la proclamació de la República.

Sota aquesta constel·lació, una mica solitària esdevé l’estrella Canopus, de la constel·lació de Carinae. Canopus rememora la llegenda de Jason i els argonautes, una referència als viatges marítims de la flota portuguesa.

Així doncs aquestes són les constel·lacions i estrelles representades:

Així doncs aquestes són les constel·lacions i estrelles representades:

1. Procyon (α Canis Minoris),

2. Canis Maior, on l’estrella més gran és Sirio

3. Canopus (α Carinae),

4. Spica (α Virginis)

5. Hydra

6. Crux

7. Sigma Octantis (σ Octantis; estrella del Pol Sud)

8. Triangulum Australe

9. Scorpius, on l’estrella més gran és Antares

Les estrelles representen els estats del Brasil, a excepció de , Sigma Octantis, que representa el Districte Federal (Relació: Estat-Estrella-Constel·lació):

Amazones Alpha Canis Minoris (Procyon) Canis Minor (Can Menor)

Mato Grosso Alpha Canis Majoris (Sirius) Canis Major (Can Mayor)

Amapá Beta Canis Majoris (Mirzam) Canis Major (Can Mayor)

Rondônia Gamma Canis Majoris (Muliphen) Canis Major (Can Mayor)

Roraima Delta Canis Majoris (Wezen) Canis Major (Can Mayor)

Tocantins Epsilon Canis Majoris (Adhara) Canis Major (Can Mayor)

Parà Alpha Virginis (Spica) Virgo

Piauí Alpha Scorpii (Antares) Scorpius (Escorpio)

Maranhão Beta Scorpii (Graffias) Scorpius (Escorpio)

Cearà Epsilon Scorpii Scorpius (Escorpio)

Alagoas Theta Scorpii (Sargas) Scorpius (Escorpio)

Sergipe Iota Scorpii Scorpius (Escorpio)

Paraíba Kappa Scorpii Scorpius (Escorpio)

Rio Grande do Norte Lambda Scorpii (Shaula) Scorpius (Escorpio)

Pernambuc Mu Scorpii Scorpius (Escorpio)

Mato Grosso do Sul Alpha Hydrae (Alphard) Hydra (Hidra Macho)

Acre Gamma Hydrae Hydra (Hidra Macho)

São Paulo Alpha Crucis (Acrux) Crux (Cruz del Sur)

Rio de Janeiro Beta Crucis (Becrux) Crux (Cruz del Sur)

Bahia Gamma Crucis (Gacrux) Crux (Cruz del Sur)

Minas Gerais Delta Crucis Crux (Cruz del Sur)

Espírito Santo Epsilon Crucis Crux (Cruz del Sur)

Rio Grande do Sul Alpha Trianguli Australe Triangulum Australe (Triángulo)

Santa Caterina Beta Trianguli Australe Triangulum Australe (Triángulo)

Paranà Gamma Trianguli Australe Triangulum Australe (Triángulo)

Goiàs Alpha Carinae (Canopus) Carina (Quilla)

Districte Federal Sigma Octantis Octans

Um fim de semana diferente

Finalment arribava la culminació de la primera setmana a la nova casa, amb els nous companys i amb el dia a dia de la universitat una mica més per mà...

El dissabte pel matí teníem una visita a Santos el grup de projectes. Un viatge de dues hores per a recórrer poc més de 80 km... I és que per a sortir del caòtic teixit viari de São Paulo s’ha de tenir molta paciència i els ulls ben oberts. La conducció és diferent, les velocitats són altes però el flux de vehicles arriba moltes vegades al col·lapse absolut, fins i tot al mig de l’autopista. Ben bé més d’una hora per abandonar la capital de l’estat i un breu trajecte per autopista acompanyat per una boira espessa que acompanyava els primers paratges selvàtics que veien els meus ulls al Brasil. Espectaculars viaductes que es creuen al mig d’un pastís verd i espès de plantes i arbustos tropicals.

L’arribada a Santos no la vaig conèixer per les indicacions viàries, ens ho indicaven els llargs rius de fabelas que neixen als límits de la ciutat i troben final on l’home o els impediments de la naturalesa els hi permeten...Va ser una visió generalment trista, trista sobretot per la quantitat. No em considero una persona impressionable, hi haig de reconèixer que en dues setmanes al Brasil he alliberat molts prejudicis, però ja m’han avisat que si em sorprèn això que em prepari quan visiti Rio...

Un cop a Santos, port més gran d’Amèrica del Sud, visió de l’emplaçament per el projecte, la parcel·la lliure on es contempla l’ampliació de la Pinacoteca de la fundació Benedicto Calixto per part de l’arquitecta Mendes da Rocha, un projecte al meu parer poc interessant i de marca per a una ciutat que necessita al·licients turístics interessants degut a la seva manca de caràcter ( el port és de São Paulo i viuen encara del record de Pelé i el seu Santos F.C.). Tot i així el nostre programa de projecte, molt lligat a la relació de diferents espais (tant d’escala com de funció) pinta a priori molt interessant.

El cap de setmana transcorre també gran part a la meva habitació fent feina, adaptant-me al nou barri i sobretot integrar-me a la vida Brasilera rematant la jornada amb una típica Churrascada (la nostra brasa amb família dels diumenges de bon temps) acompanyat de simpàtics Paulistes feliços que el seu equip, el Palmeiras , va guanyar “el derbi Paulista” contra el Corinthians. Belleza!

Un dia més lluny i alhora més a prop de casa.

Delirious São Paulo

“Brasil is a country where architects are heroes, they never reveal their wickness”

Així ha començat la palestra el Pritzker d’arquitectura Rem Koolhaas, no sabem si per posar-se el públic a la butxaca de cop, o perquè és cert que tanta relació hi ha entre aquest país en expansió d’oportunitats i el seu Rotterdam post-industrial...

Així ha transcorregut la sessió, amb una interessant relació històrica entre l’economia i l’arquitectura en totes les seves vessants, amb les seves sempre il·lustratives imatges que acompanyen el seu discurs ( el Concorde, Wall Street, NY, $, €, ¥, Time Magazine, UE, AMO,OMA…). Tot i així hi han hagut moments crítics, l’enaltiment de l’arquitectura “anónima” del Parthenon versus el Guggenheim de Bilbao (exemple d’arquitectura icònica, de projecte marca) just abans de sortir una diapositiva del seu projecte a la Xina…

Pur debat i contracrítica, gran sessió de teoria arquitectònica amb un dels grans. Curiosament estic llegint la que potser és la seva obra mestra, el “Delirious New York”, és per això que, juntament amb les seves últimes paraules: “SP changes every day” em disposo a redactar el meu deliri de São Paulo:

- - -

MANIFEST

Com escriure un manifest, sobre una forma d’urbanisme de l’últim quart de segle XX, en un període d’anàlisi constant?

La greu debilitat d’aquests és la seva falta de probes convincents.

El problema de São Paulo és tot el contrari: és una muntanya de probes sense manifest.

Aquest apunt tracta la intersecció d’aquestes dues observacions: és tracta d’un manifest retroactiu de São Paulo.

Bona part de la seva superfície està ocupada per mutacions arquitectòniques, fragments utòpics i fenòmens irracionals i també illes cobertes amb diferents estrats d’arquitectura fantasma en forma d’antics ocupants, projectes avortats i fantasies populars proporcionant imatges alternatives a la SP existent.

Una interpretació que pretén reconèixer São Paulo com el producte d’una teoria no formulada, el Paulinisme, amb un programa (existir en un món totalment inventat per l’home, és a dir viure dins de la fantasia) tant ambiciós que per fer-se realitat mai podria anunciar-se obertament.

ÉXTASIS

Si SP encara està buscant una teoria, aquesta teoria, un cop identificada, hauria d’aportar la fórmula d’una arquitectura que sigui ambiciosa i popular alhora.

DENSITAT

El Paulinisme és l’única ideologia urbanística que s’ha alimentat, des de la seva concepció, de les glòries i misèries de la condició metropolitana: l’hiperdensitat.

L’arquitectura de SP és un paradigma per a l’explotació de la congestió.

La fórmula retroactiva del programa de São Paulo és una operació polèmica.

Aquest apunt és un pla per a la “cultura de la congestió”.

PLA

Un pla no prediu les fissures que es produiran al futur, descriu un estat ideal al qual només ens hi podem aproximar.

De la mateixa manera narro un SP teòric, un SP com a conjectura (la ciutat actual és una realització imperfecta i de compromís.

BLOCS

Pel que fa a la seva estructura, aquest entrada és un simulacre de la retícula de SP: una col·lecció d’illes i blocs amb proximitats i posicions que reforcen i contradiuen significats diversos.

NEGRE

Les estrelles del cinema que han portat una vida plena d’aventures són sovint massa egocèntriques per a descobrir pautes, massa incapacitades per a expressar intencions, massa impacients per anotar o rememorar esdeveniments. Els “negres”, escriptors a l’ombra, ho fan per ells.

Com va fer Koolhass a NY, jo seré el negre de São Paulo.

(Amb la complicació afegida de tenir com a pauta el llibre de R.K: Delirious New York i també hauré d’aportar el meu propi final.)

Escola da Cidade

Aquesta pàgina explica una mica la meva universitat, la seva relació amb la ciutat i la interacció dels alumnes entre aquests dos punts. Sense deixar de banda la meva aparició dins de la facultat.

Era un dels factors que em retenien abans de marxar; el fet de no haver acabat l’estiu i portar tant sols mig mes de vacances (els quals força ocupats fent transaccions per marxar) i sobretot el factor de començar a pencar altra vegada amb l’arquitectura. Tots aquests al·licients ja eren pistes que em començaven a orientar de com aniria això (deixar les rutines a casa que aquí tot, o pràcticament tot, funciona bastant diferent...)

Em trobava assegut a una aula de l’Escola da Cidade (faculdade de arquitetura e urbanismo, és important remarcar el subtítol, l’urbanisme s’entent aquí com una art a l’abast de molt pocs), plena de gom a gom, o més aviat plena, m’explico.

La universitat està situada, millor dit, ubicada en dos edificis del centre de la ciutat, a pocs metres dels edificis Copan i Italia, fites importants de l’inexistent i poc treballat skyline de la ciutat. Una zona que batega de dia i de nit es converteix en aixopluc dels milers de sense casa i drogadictes de la ciutat. El contrast gris i fosc del cor financer de Sud Amèrica.

Tornant a temes més agradables és interessant com es configuren els cursos; cada pis és un curs i els horaris associen un dia de la setmana ( les aquí anomenades feiras ) amb una temàtica (urbanisme, història, disseny, etc). Una forma fàcil i clara per a tots amb uns horaris tancats de dos a vuit del vespre. Dins aquest ordre a priori tant rígid i nòrdic apareixen els alumnes: Si els Paulistes donen color a la ciutat els estudiants de la facultat aporten una vitalitat a la facultat que només desperta admiració per tots els que venim de fora. Gent que a més de ser amable no té perjudicis en despendre els seus dots i la seva creativitat al servei dels altres i desenvolupar interessantíssims debats amb els altres companys i professors. Professors molt oberts a qui els interessa la teva opinió, projectes molt creatius, etc. I una dada importantíssima: la majoria dels alumnes treballen pels matins en escritorios (despatxos d’arquitectura) coma becaris o col·laboradors. Una gent molt dinàmica de qui en vull aprendre molt i debatre més.

El tema del nivell és força diferent. En general més baix i menys tècnic, fet però que es contraposa amb la gran creativitat i imaginació dels seus alumnes. A vegades sento que s’els ha de posar fre. Passen de projectar les anomenades caixes de llumins de formigó a aplicar les propostes més agosarades de Big Architects o ensenyar-te projectes molt interessant fins llavors desconeguts. De tot se n’apren i jo n’estic encantat.

Espero que aquest esborrany del que és l’estudi de l’arquitectura que estic visquen serveixi per resumir un tema molt dens i variat. Com tots sabeu el tema arquitectònic m’acompanyarà bastant en aquest viatge. Ara películ·la i a dormir, que demà diuen que ve un tal Rem Koolhaas a fer una conferència al CESC Pompeia...