O com buscar i no
trobar els límits d’una ciutat extensa. Anàlisi i crítica humana d’un urbanisme
descontrolat.
La reserva
ecològica de Mata Atlàntica situada al parc natural de Jaraguá pot semblar a priori una zona de preservació natural
situada a les afores de la ciutat com en altres capitals importants del món.
Ubicat en una zona amb una topografia desnivellada amb un pic de 1135 metres d’alçada
la visió que s’obté de la ciutat canvia radicalment un cop s’observa que els
límits de la ciutat van més enllà.
La visió més que canviar
augmenta. Augmenta uns límits d’una ciutat que creixen fins a empassar-se el
parc i qualificar-lo, amb aquestes paraules, “d’atractiu natural estrany” dins
la ciutat.
Localitzat a la
regió nord-est de São Paulo i abraçada pels barris de Perus, Pirituba, Parque São Domingos i el municipi veí d’Osasco
s’hi pot arribar mitjançant transport públic, amb autobús o tren, però la
sensació a escala humana que es té és la transportar-se completament a un altre
municipi, tant per la durada del trajecte com per la transformació morfològica
de la ciutat i els barris, exagerat sobretot per la pròpia geografia.
Un cop dalt del
cim, la visió que s’obté de la ciutat és nova i com sempre radical, una ciutat
sense límits, que traspassa les barreres naturals que han pogut retenir i
emmagatzemar altres capitals com Nova York o la nostra Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada