Un relat que
viatja a través de la costa del nord-est del Brasil, fent una mitja part
obligatòria per a celebrar l’esdeveniment més important de l’any al Brasil: el
Carnaval.
Un viatge de 20
dies que comença a Fortaleza i on la natura, el paisatge, la gent, però
sobretot la sal del mar seran presents, per a no fer pesada i llarga la lectura
tindrà tres blocs, tots girant en l’eix que gira tot el Brasil durant uns dies:
el Carnaval.
Pre-Carnaval: Fortaleza – Jericoacoara – Canoa
Quebrada – São Miguel de Gostoso – Natal –Praia da Pipa – Tibau do Sul:
La primera part
del viatge, carregada de petits viatges al llarg de la costa Brasilera s’inicia
a Fortaleza, on una arribada amb un canvi d’horari no previst ens obliguen a
passar la nit a la mateixa ciutat. Passarem la nit a l’hostal de Fortaleza, on
per arribar-hi passarem per una de les faveles
més grans del Brasil, que gairebé abraça la ciutat. A la nit visitarem una
ciutat de la qual no n’esmenaré res, un Benidorm més al món...
Mitjançant una
camioneta amb escala al poble de Jijoca arribem a un dels millors punts del
viatge: Jericoacoara. Deixem l’equipatge al càmping més barat de tot el poble
(el càmping Jeri) i anem a descobrir
la ciutat a través dels seus carrers de sorra, els buggies i el seu ambient surfista (la pràctica del surf, el kite-surf i el wind-surf van condicionar una opinió personal molt bona del lloc).
Visitem i observem la posta de sol des de l’emblemàtica Pedra-Furada per
després menjar al carrer unes tapioques i provar l’exquisida caipirinha de Sirigüela, una fruita d’aquelles que et
fan sentir al Brasil mentre observem des de fora les magnífiques pousades que poblen Jericoacoara, algun
dia i tornaré, amb un altre tipus d’estat econòmic és clar.
L’endemà dia obligatori
de viatge amb bugie: visita a les
principals lagoas del panorama, unes
piscines d’aigua dolça i cristal·lina rodejades per blanques i fines dunes, tot
això viatjant al compàs d’un sistema de transport molt però que molt divertit i
original. Sempre amb emoçao...
La mateixa nit ja
deixem aquest magnífic paratge mitjançant un autobús, que més aviat és un camió
tot terreny, per fer un transbord nocturna a Fortaleza per arribar a Canoa Quebrada l’endemà, viatjar de nit
sempre és més econòmic pel fet d’estalviar-se l’allotjament.
A la pousada The Boby dormirem al preu més econòmic del poble, 10 reals la nit
(uns 4,4 euros!), un preu que encara ara no poden creure els “recol·lectors de
turistes” que assalten a la gent del carrer que veuen amb equipatge per oferir “el
millor lloc al millor” preu. Passem el dia a la platja contemplant les
impressionants parets de sorra vermella que observen a primera línia de mar les
ràpides i fortes marees que ens acompanyaran durant tot el viatge. Desrpés de
dinar ens n’anem a les dunes a veure la posta de sol per començar a concluïr un
dia més que complert.
Aquest dia que ve
a continuació és sens dubte el pitjor (tot i ser una experiència més) del
viatge: Agafem una camioneta i tres autobusos i no aconseguim arribar ni a l’hora
ni al lloc previst. A vegades el fet de preguntar no soluciona res, doncs els
Brasilers els agrada aconsellar “personalment” i dir la seva, i ens aconsella
tanta gent que passarem la nit a Cearà
en un motel de mala mort que no tardarem en abandonar la següent matinada.
Una pluja forta
ens desperta per anar a buscar el següent autobús. La gent es queixa de l’estat
de les carreteres, i amb raó, la ciutat està totalment negada i en són els
habitants més pobres els qui en paguen les conseqüències, i alhora els
encarregats de solucionar-les.
De nou ens espera
una odissea d’autobusos per arribar a São Miguel de Gostoso, regatejarem una
pousada per establir-nos a un dels paratges més tranquils de tots, on la gent
encara et mira com si fossis un colonitzador. Gran lloc, gran platja, escrivia
aquestes línies contemplant uns nens jugant amb uns estels, i uns altres amb
una bossa de brossa lligada a una corda...
Un esmorzar
genial per a un dia que necessitaria energia. Uns núvols amenaçaven l’excursió
a peu fins la platja de Tourinhos. Solució: caminar amb banyador i xancletes sota la pluja per arribar i gaudir d’una de
les millors platges del viatge. A la tornada, tot observant els pescadors traient
el peix de la mateixa manera que fa més de 300 anys ens rep de nou la forta i
curta pluja. A la tarda agafarem un comú i utilitzat per a la gent “taxi
il·legal” que ens deixarà a l’estació d’autobusos de Natal per agafar el bus
direcció a Praia da Pipa. Arribem i tenim càmping, és bo tenir més gent que fa
el viatge i arriba abans que tu.
Plantem la tenda
al càmping No Stress (on el Marcelo,
l’ebcarregat, ens tractarà molt bé) amb la companyia d’un escorpí, sí, clar i
català.
Aquest dies a
Pipa seran tranquils, seran dies de platja i fort sol, dies de descans on
anirem trobant viatgers que ja havíem conegut en altres paratges, com el cas d’una
parella Xilena que ens invitaria a la seva Santiago de Xile, tot molt bona
gent. La platja de Pipa i Tibau do Sul ens acabaran de relaxar abans d’arribar
a Recife per dirigir-nos a la casa on havíem
llogat llit per passar els primers dies de carnaval a Olinda.
La forta pluja
dels primers dies i l’elevat preu que es paga per passar la nit a les poblacions
on el carnaval és tant famós van precipitar la nostra arribada un dia abans a
Salvador de Bahia. Tot i així amb temps de gaudir d’un carnaval, el d’Olinda,
molt humà i proper, amb molta calor i gent, gent molt amable i divertida i, com
a totes les grans festes, gent molt, molt beguda.
La meitat del
viatge comença ja a Salvador, on ens acolliran a una casa per a descansar dels
fatigosos i divertits dies, tant nocturns com diürns, del carnaval de Salvador.
El carnaval per estar al carrer, tant dins els blocos com fora d’ells, fent de pipoca
(crispetes): la multitud que segueix de forma gratuïta els blocos i balla la seva música. Coneixeré el Brasiler de classe
mitjana autèntic, l’home del carrer, i me’n duré moltes amistats acompanyades
per la música en directe d’artistes coneguts arreu del món com Ivette Sangalo o
el conegut Carlinhos Brown.
Post-Carnaval: Morro de São Paulo – Moreré - Boipeba:
Estem rebentats,
esperem al Mercado Modelo la sortida
del ferri que ens portarà a les acaballes del viatge. Seran dies de platja,
molt més relaxats, amb menys moviment, a Morro de São Paulo ( un estil d’illa
semblant a l’Eïvissa que coneixem) i a la més paradisíaca Boipeba. Els preus
seran alts, ens privaran de moltes coses però no de conèixer un Mallorquí que
ens rebaixarà el preu per a fer el meu primer bateig de submarinisme. Una de
les experiències més increïbles del viatge sens dubte.
Farem el trasllat
cap a la última illa amb una llanxa que ens pararà per fer un fantàstic bany a les
piscines naturals de Moreré per després a Boipeba visitar una de les 10 millors
platges del Brasil. Amb justificació.
Dies increibles, viatge inoblidable!!!!
ResponElimina