Així és, 21 de Setembre, acostumat a veure caure les fulles i
mentalitzar-me per l’inici del fred em preparo per rebre una calorosa primavera
a ritme d’aquest meravellós i rítmic subestil de la samba, samla pel poble, samba da rua.
I ja fa dos mesos que vaig arribar, sol, amb una sensació de que en aquesta
nova terra no m’hi adaptaria, deixant molt enrere i sense esperar res. Ara en
sóc fill adoptiu que hi comença a fer les primeres peces, menudes però amb
il·lusió, deixant molt enrere també, però veient un horitzó fascinant.
És aquest el moment de dir, amb el cor ben obert, gràcies a tots els que
han fet possible, cadascú amb els seu esforç personal, el fet de que jo estigui
en aquest moment escrivint aquestes línies de sentiments tant potents.
A tots, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada