“És probable que el hip-hop expressi la forma de
revolta formulada amb més energia que hagi vist la societat brasilera en molts
anys”
(Anàlisi del text de Teresa P.R. Caldeira “Democràcia i murs: noves articulacions a l’espai públic” dins la
col·lecció Breus, del CCCB).
L’altre dia em va arribar a les mans aquest text, de contrastada actualitat
que relaciona conceptes arquitectònics i socials en un marc que cada vegada és
més familiar per a mi: S.Paulo.
Tal com havia comentat en anteriors entrades SP és una ciutat de grans
contrasts que van més enllà de la visió externa de la pròpia ciutat. En aquest
cas em refereixo a dos grans conceptes que generen una sèrie de conflictes: la
marcada segregació espacial i la desigualtat social.
A priori no sembla un fet que únicament es desenvolupi aquí, a SP. Però l’arquitectura
i la política l’han convertit en una de les ciutats on el contrast ciutat legal – perifèria il·legal és més
marcat. Tant sols arribar a l’aeroport de Garulhos,
direcció al centre amb autobús, ho vaig copsar.
Un augment recíproc dels processos d’impugnació de drets civils, que només
han afavorit a les classes benestants, ha contribuït també a incrementar la
violència al carrer. Fet que ha derivat en les fortificacions de les residències
a causa d’aquesta política de la por i la inseguretat tant palpable en la seva
arquitectura. Un espiral poc positiu.
És en aquest context pessimista que sorgeix un moviment, abanderat per la
música hip-hop Brasilera i la cultura
del graffitti. Els nous artistes,
provinents dels barris més pobres i marginals tenen accés a la informació
gràcies a internet i les xarxes socials, i volen expressar la seva ràbia en
forma d’art.
Aquesta crítica artística enèrgica contra el racisme, la injustícia i la
manca de respecte pels drets humans d’una societat jove, filla d’immigrants
treballadors que van poblar les perifèries de les grans ciutats, que no acaba
de trobar el seu lloc degut als nous temps. L’accés a la informació provoca l’acceptació
de la seva exclusió, l’accés al treball es converteix en atur i la millora de
les infraestructures repercuteix contra ells en forma de violència.
La seguretat privada dels grans Condominios
del centre amb contrast amb la supervivència i lluita constant d’integració de
la perifèria. Fins que això no canvi, els murs continuaran parlant...
Per a més informació, de la mateixa autora:

a veure si actualitzem més sovint peix que el blog està molt be. aquesta setmana aniré al cccb a comprar el llibre i et faig un mail que he estat molt liada amb les matricules de la uni
ResponEliminaxxxxx