“Devia ser proibido debochar de quem se aventura em língua estrangeira”, paraules del músic i també escriptor Chico Buarque, acabo un llibre amb portuguès a casa just abans d’embarcar-me de nou, i per ara per última vegada, a la meva gran aventura.
Les abraçades són més intenses al tractar-se d’un període més llarg, potser al fer-se petit el retrobament amb la família i els amics, però el cas és que res pot aturar la meva partida. Un sol mediterrani, gairebé primaveral, m’acomiada de Barcelona i m’acompanya a l’avió per així poder contemplar el majestuós Cap de Creus i el Golf de Roses. Un espectacle emocionant si ets dels tocats per la Tramuntana i te’n separes un temps.
Encara amb la sal mediterrània al cap i les úniques imatges nevades que viure aquest any, les dels Alps des de l’avió aterro de nou a Zurich, on un fred colpidor es presenta sense avisar un cop s’obre la porta de l’avió. De nou m’espera un “transfer” molt llarg a la ciutat Suïssa atapeït de pel•lícules, entrepans casolans, lectures i records molt recents.
Embarco de nou a l’aventura, 12 hores d’avió on coneixeré una dona de Vitória (Brasil) amb el seu fill que tornen de Barcelona, ciutat on la mare va estudiar i se’n va enamorar. Camins inversos.
Arribada a Brasil com si fos un més, cua d’estrangeria amb els natius, evidentment més ràpida i comiat amb els meus amics de vol, el nen, per cert, culer.
Una arribada ràpida a casa, una nova casa acollidora, nova gent a qui conèixer, torna l’aventura.
“Just get out and do it, enjoy the ride” (The art of Flight, de Curt Morgan)
CADERNOS PAULISTAS (Apunts i visions d'un estudiant d'arquitectura i ciutadà Català al Brasil)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada