L’any del drac

Any nou vida nova. És el que solem sentir o comentem. Doncs avui molts xinesos i altres cultures orientals es preparaven per rebre el seu any 4710.
São Paulo, amb la comunitat asiàtica més nombrosa fora d’Orient, no podia passar per alt aquest gran esdeveniment celebrant-lo sense excloure cap mínim detall: fires de menjar i artesania, espectacles al carrer, el barri era una festa. De l’any conill a l’any del drac. I com fa tot el que deixa enrere quelcom per rebre sempre novetats, molts dels xinesos, japonesos,  coreans i altres poblacions dels països més matiners hauran demanat els seus desitjos. Desitjaran els seus canvis.
I aquests canvis em rondaven al cap tornant a casa per les “ruas paulistas”, el fet de tornar a la vella Europa m’havia fet oblidar la quantitat de pobresa que viu i menja del carrer, aquella diferència social que et mostra primer una bella model enmig d’una sessió de fotos en un semàfor a Praça República per colpir-te sense avís amb la imatge d’una persona menjant deixalla.
Desconec els desitjos que rondaran al cap dels milers de paulistes orientals. El que sí conec és el desig que haurien de demanar molts paulistes...Bon any!

P.D: Encara tinc el cap les fotografies del mestre Steve McCurry, quin fotògraf però sobretot quin treball.