Recentment he
acabat de llegir una publicació que em va arribar a les mans gràcies a
l’esmentada positivament Galeria Vermelho de São
Paulo i publicada en ocasió de 27a biennal d’arquitectura
celebrada a la mateixa ciutat.
La publicació, anomenada
Guia de terrenos baldios de São Paulo
és un estudi breu en paraules però intens en intenció i missatge. Una
aproximació mitjançant el suport de la fotografia a diferents emplaçaments on
la realització d’un projecte arquitectònic no hi està relacionat. Tot i que en
molts punts hi podríem afegir una paraula d’interès alhora d’entendre aquest
creixement de la ciutat: encara.
Encara hi ha
terrenys de la ciutat, on amb paraules del propi text “el ciutadà es pot sentir
lliure” dins una ciutat preparada més per a les quatre rodes que per a les dues
cames. Terrenys utilitzats per a un creixement fort de plantes, per al passeig
i la relaxació d’uns veïns que lluiten per a la seva inevitable preservació en
front de futurs obres que es materialitzaran en forma de grans centres
comercials o edificis residencials preparats per exprimir el màxim el terreny
assenyalat.
Terrenys
condemnats a la seva progressiva i ràpida desaparició però que ara per ara
ofereixen una visió urbanística interessant i única.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada