Dissabte el matí
vaig agafar un autobús que em portaria fins a Serra Negra, ciutat (des del punt
de vista paulistano potser poble)
situada a tres hores de viatge (des del mateix punt de vista, molt a prop).
Amb una forta
presència de turisme local, així com turisme comercial, Serra Negra és una
ciutat situada al mig de les serres i muntanyes paulistes. Jo vaig tenir la
sort de passar uns dies a les afores de la ciutat, que ja podríem considerar
poble, i gaudir de la natura.
La presència de
les ciutats és forta, i més la de l’home i la seva petjada en forma d’infraestructures
i escombraries però per sort la força de la mata atlàntica, aquella verdor que
commoví a Stefan Zweig, pot encara retenir les mans d’un home que avança sense
parar-se a pensar en les conseqüències. Vaig tenir la sort de sortir de la
ciutat, abandonar per un temps de la megalòpolis i pensar, relaxadament. Pensar
que la vida és meravellosa, però pensar també que sinó actuem podem perdre
aquest adjectiu més ràpid del que ens pensem.
P.D: Gràcies a la
Tatiana i en Xiscu per acollir-me, i sobretot, com a fet molta gent al llarg d’aquest
viatge de descobriment i aprenentatge, ensenyar-me. Fins una altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada