He aprofitat unes
hores vagues per a deixar-me caure ràpidament amb el metro fins a la zona de Barra Funda, concretament al Memorial d’AmèricaLlatina.
El conjunt, una
sèrie de pavellons creats per Òscar Niemeyer m’hagués deixat indiferent si no fos
per el meu esperit crític d’estudiant d’arquitectura que em transmetia molt
males sensacions; una decepció absoluta.
Arran de ser un
espai expositiu i sofrir les mancances i problemes que aquests tipus d’espais
firals pateixen en ciutats tant idealitzades com Barcelona el conjunt en sí, la
seva volumetria, implantació i composició són molt pobres. I més coneixent la
gran obra d’Òscar Niemeyer fa que la crítica sigui més dura. A excepció que
celebraven una mostra del pintor brasiler Cándido Portianri amb els seus
immensos murals Guerra i Pau els edificis i la circulació que he realitzat a
través d’ells per tot el conjunt han estat ensopits, avorrits, massa pobres per
les mans que les van fer.
Inaugurat el 1989
sota els fonaments i l’obra del gran pensador i escriptor Darcy Ribeiro el memorial
intenta transmetre un missatge de pau i unitat llatinoamericana que a mi,
personalment no m’ha arribat gens. Segueixo creient més amb un bon llibre, unes
bones paraules, que una arquitectura mal compensada, i a vegades és trist que
aquesta floreixi tant sovint.
El final del dia, per mirar de compensar-lo amb bona arquitectura he visitat una peça de teatre al Teatro Oficina. La peça, horrible; el teatre, projecte de restauració de la Lina Bo Bardi i de composició longitudinal molt innovadora, genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada