Arran d’un
interessant article aparegut al New York
Times i essent la diada de St. Jordi, patró de la meva terra i dia
internacional de llibre, i per conseqüència la cultura avui toca parlar de la
institució del SESC.
Fundats a partir
d’una llei del 1946 que promovia una “major solidaritat social” per a lluitar
contra el model comunista els SESC són ara les principals institucions de
promoció d’art i lleure del Brasil.
Ha passat molt de
temps des d’aquella llei de forta influència social i religiosa (catolicisme) i
el Brasil ha evolucionat a passes de gegant i s’ha posicionat com a la sisena potència
econòmica més gran del món.
Aquesta forta salut
econòmica que gaudeixen es reflecteix també en els SESC, institucions d’iniciativa
privada sense ànim de lucre on les principals empreses del Brasil són obligades
per llei a contribuir amb un 1’5% d’impostos. Hi en un país on la majoria d’empreses
en els deu últims anys ha doblat el seu pressupost suposa tenir al davant una
potent xarxa d’infraestructures culturals i lúdiques amb un tipus de subvenció
inèdit al món.
La potència també
radica en la seva oferta d’activitats culturals que integren en la majoria dels
seus edificis teatre, piscina i equipaments esportius, biblioteca, tallers i
museus en edificis de nova planta o icones arquitectònics com el meravellós
SESC Pompeia, obra de la notablement comentada Lina Bo Bardi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada