L’arquitectura avarca
molts camps més enllà de la seva tectònica, el que m’agrada més el la relació
que té amb l’art i aquí al Brasil m’he conscienciat i interessat molt en la
seva vessant més social.
A més a més
d’aquest, hi ha el camp, potser menys harmoniós però sí molt important, de
l’economia, i en un país que a hores d’ara està darrere els cinc primers dins
el rànquing global i una ciutat on el terciari és el més voluminós i poderós de
tota Amèrica Llatina el tema tenir que ser mínimament citat.
És mitjançant el
llibre “O Mito da Cidade-Global. O papel
da ideologia na produçao do espaço urbano” de l’arquitecte i urbanista,
així com també economista i professor en ciència política João Whitaker
Ferreira que m’han arribat unes primeres aproximacions al tema. Bàsicament
centrats en aquesta ciutat que cada dia vaig coneixent més i descobrint i
destapant les seves múltiples capes.
Conceptes com
imperialisme i sobretot globalització, influïts majoritàriament pels poderosos
Estats Units d’Amèrica s’han materialitzat en el territori brasiler e un gran
interès en el sector terciari dins les noves distribucions urbanes de ciutat.
El turisme de negocis és el predominant a la capital paulista i la més potent
del país, les grans seus d’empreses i els edificis terciaris ocupen grans
sectors de la ciutat, generant uns buits urbans que no tenen res a veure amb la
seva volumetria arquitectònica.
Després de
traspassar el gruix del sector terciari des de l’Avenida Paulista a la zona de difícil accés de la Marginal Pinheiros s’han creat aquestes
noves problemàtiques urbanes, que sempre es justifiquen sota grans aportacions
econòmiques, així com es justificà el capitalisme europeu i la expansió
industrial quan es portà la indústria al tercer món. A l’espera de l’explosió i
el col·lapse seguirem estudiant però també produint el màxim fins que les
creixents desigualtats, observades als vells països del primer món ens obrin de
nous als ulls. Si és que encara no ho han fet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada