Últim dia a l’escola. Encara en recordo el primer, quan m’hi movia com es
mou un nouvingut, o mesos més tard, com es mou un que coneix el territori. A
dia d’avui m’hi passejo com qui està a casa seva, sota un sostre familiar. Des
de les sales d’aules fins a la biblioteca Vilanova Artigas on he debatut i
discutit noves formes, sobretot noves visions del mirar arquitectònic. Per
això, per aquest mirar après dels professors, alumnes i magnífics
conferenciants invitats m’acomiado de l’escola com a estudiant que ha intentat absorbir
el màxim per a seguir-se formant en un camí
que no té final. Com a mínim així vull que sigui.
Gràcies. Ens tornarem a veure, jo com
arquitecte i tu com a escola més madura i espero que els dos no haguem
perdut aquest jove esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada