El final de curs
m’ha impedit actualitzar sovint el blog
amb la constància d’abans. Tot i així han seguit arribant fonts de diferent
procedència però sempre sota un mateix tema globalitzador anomenat arquitectura que no podien deixar de
ser esmenats.
El projecte que
comentaré, publicat online sota el títol “Ganarla Calle”,
és un estudi bilingüe en portuguès i
castellà que organitza diferents textos i treballs realitzats a Sud-Amèrica
sota la temàtica font del carrer. Òrgan urbanístic imprescindible en
l’arquitectura, també en la seva vessant més social, que pauta i caracteritza
molt el nostre ofici i encara més aquest si parlem d’Amèrica Llatina, on el
carrer és per a molts l’extensió de la seva casa. Tot i que, a diferència
d’Europa, per la resta no ho és gens. Aquí no existeix el terme mig.
Des del carrer de
tots els fluxos, passant per la revolució que creà l’automòbil tot fent una
mica d’història introductiva fins a especificar l’estat actual que viu aquest
espai a Amèrica Llatina en general.
En el cas del
Brasil, del qual en parla i m’agradaria annexar unes opinions personals, un
carrer no esdevé un flux de connexió (només essent-ho per a vehicles) sinó un
flux de segregació. La vida social al carrer, podríem fins i tot estendre’ns
als espais públics és únicament usat per les classes més humils i pobres de la
societat. Aquest és el principal problema i alhora objectiu del projecte i de
l’urbanisme en general.
La importància,
l’obligació; de barrejar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada