Agraïments

En primer lloc als meus pares, autèntics mecenes del viatge sense els quals tota aquesta magnífica experiència no hauria estat possible. A la meva germana i en Toni, que seguiren la seva formació a Barcelona sense la meva presència, tornarem a ser tres. Als meus grans amics i la família de Girona, s’enyora la Ciutat Comtal, però encara més es necessita la terra dels quatre rius. A la família que vaig deixar i recupero i la família que he fet i deixo, la Grasi i en Rodrigo i els dos petits que estan vinguin. A la gent de l’escola i els “intercambistas”, grans amics i persones, molts d’ells per a tota la vida, seguirem en contacte.

També als anònims que aparegueren al llarg del camí, amb consells o en estones difícils, a tots gràcies doncs aprengué com mai. Al meu avi, font d’inspiració i aventures, estigueres present des de Manaus fins la més remota Ushuaia, la lectura i els seus autors que m’acompanyaren amb unes lletres màgiques que llegí en una terra màgica. A la meva moreneta, que m’ensenyares més que mai el que significa amor, mil gràcies.

I a tu, estimat lector, alguns us conec altres desconec d’on éreu, gràcies per donar l’autèntic sentit a les meves lletres, tant sols saber que algunes us varen arribar o entretenir em produeixen autèntica felicitat.

Obrigado meu querido Brasil, Até!

Aleix Gorgorió

“Finalment havíem trobat el país màgic al final de la carretera i mai no hauríem somiat fins on arribava aquesta màgia.”

Jack Kerouac. A la carretera