Encara recordo la tornada a São Paulo, amb la
tranquilitat de qui torna a un lloc conegut i se’n riu de la primera vegada que
va trepitjar aquella terra que ara camina amb firmesa i abans ho feia amb massa
por i excessiu respecte.
Massa preocupat com per a poder gaudir del seu entorn,
d’unes emocions que m’ha anat emplenant l’ànima i purificant l’esperit.
Conèixer un pais tant màgic com el Brasil des de la vessant més turística i
també la més exòtica, amagada i familiar han obert milers de fronts i debats
personals que han col·lapsat dins meu oferint una gama de colors i matissos
traduïts en una sola paraula: aprenentatge.
He menjat amb els més rics i també he compartit el plat
amb els més pobres, s’he m’ha regirat el cor veient homes menjat de la brossa i
gent visitant amb helicòpter la seva platja privada. Tot i així, en els llocs
més amagats i de la companyia de bons amics o un gran llibre els meus ulls
s’han obert una mica més i l’esperanca de que tot pot millorar encara la tinc
present i la sento amb forca.
Experiència i coneixement és del que més m’enduc d’aquest
llarg camí, així com l’amor d’una gent que fa que pugui dir: Fins aviat o fins
una altra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada