Sis mesos més que sumen un total de deu. D’Agost fins a
Juliol amb una parada intermitja per a descansar i carregar piles. També per a
recapitular, el que em disposo a fer a continuació.
Els últims sis mesos han estat encara més intenssos. L’adaptació
era més forta, ha esdevingut un clima de familiaritat amb la gent i l’entorn
que han convertit les emocions del viatger espectador i curiós en sentiments
del que descobreix aquella part de si mateix fins llavors desconeguda. Una
descoberta personal i alhora global, el de l’home i la terra, el sentit de
viure i la recerca de la felicitat.
Tinc aquell dolor a la gola del que està apunt de plorar
pel fet d’abandonar una part de si barrejada amb els nervis del que retroba la
seva gent després d’un llarg camí. Un camí que m’ha donat persones, moments,
cops forts i grans consells. Els millors paisatges per a un viatger, les
millors persones i converses per a un curiós, la millor lectura per a un lector
i la millor arquitectura per a unestudiant. Però el millor és, sens dubte,
aquelles petites experiències que no he escrit, tot i que algunes les trobareu
entre línies i les que han fet que torni millor, més preparat, amb el cap més
clar i les cames més fortes i amb ganes de seguir vivint amb els ulls encara
més oberts.
Ben oberts encara que el sol il·lumini massa fort, encara
que faci massa vent, encara que plorin o vegin l’injustícia. Ben oberts per
estar preparats pels moments on podran gaudir en la seva plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada