Escola da Cidade

Aquesta pàgina explica una mica la meva universitat, la seva relació amb la ciutat i la interacció dels alumnes entre aquests dos punts. Sense deixar de banda la meva aparició dins de la facultat.

Era un dels factors que em retenien abans de marxar; el fet de no haver acabat l’estiu i portar tant sols mig mes de vacances (els quals força ocupats fent transaccions per marxar) i sobretot el factor de començar a pencar altra vegada amb l’arquitectura. Tots aquests al·licients ja eren pistes que em començaven a orientar de com aniria això (deixar les rutines a casa que aquí tot, o pràcticament tot, funciona bastant diferent...)

Em trobava assegut a una aula de l’Escola da Cidade (faculdade de arquitetura e urbanismo, és important remarcar el subtítol, l’urbanisme s’entent aquí com una art a l’abast de molt pocs), plena de gom a gom, o més aviat plena, m’explico.

La universitat està situada, millor dit, ubicada en dos edificis del centre de la ciutat, a pocs metres dels edificis Copan i Italia, fites importants de l’inexistent i poc treballat skyline de la ciutat. Una zona que batega de dia i de nit es converteix en aixopluc dels milers de sense casa i drogadictes de la ciutat. El contrast gris i fosc del cor financer de Sud Amèrica.

Tornant a temes més agradables és interessant com es configuren els cursos; cada pis és un curs i els horaris associen un dia de la setmana ( les aquí anomenades feiras ) amb una temàtica (urbanisme, història, disseny, etc). Una forma fàcil i clara per a tots amb uns horaris tancats de dos a vuit del vespre. Dins aquest ordre a priori tant rígid i nòrdic apareixen els alumnes: Si els Paulistes donen color a la ciutat els estudiants de la facultat aporten una vitalitat a la facultat que només desperta admiració per tots els que venim de fora. Gent que a més de ser amable no té perjudicis en despendre els seus dots i la seva creativitat al servei dels altres i desenvolupar interessantíssims debats amb els altres companys i professors. Professors molt oberts a qui els interessa la teva opinió, projectes molt creatius, etc. I una dada importantíssima: la majoria dels alumnes treballen pels matins en escritorios (despatxos d’arquitectura) coma becaris o col·laboradors. Una gent molt dinàmica de qui en vull aprendre molt i debatre més.

El tema del nivell és força diferent. En general més baix i menys tècnic, fet però que es contraposa amb la gran creativitat i imaginació dels seus alumnes. A vegades sento que s’els ha de posar fre. Passen de projectar les anomenades caixes de llumins de formigó a aplicar les propostes més agosarades de Big Architects o ensenyar-te projectes molt interessant fins llavors desconeguts. De tot se n’apren i jo n’estic encantat.

Espero que aquest esborrany del que és l’estudi de l’arquitectura que estic visquen serveixi per resumir un tema molt dens i variat. Com tots sabeu el tema arquitectònic m’acompanyarà bastant en aquest viatge. Ara películ·la i a dormir, que demà diuen que ve un tal Rem Koolhaas a fer una conferència al CESC Pompeia...