Finalment arribava la culminació de la primera setmana a la nova casa, amb els nous companys i amb el dia a dia de la universitat una mica més per mà...
El dissabte pel matí teníem una visita a Santos el grup de projectes. Un viatge de dues hores per a recórrer poc més de 80 km... I és que per a sortir del caòtic teixit viari de São Paulo s’ha de tenir molta paciència i els ulls ben oberts. La conducció és diferent, les velocitats són altes però el flux de vehicles arriba moltes vegades al col·lapse absolut, fins i tot al mig de l’autopista. Ben bé més d’una hora per abandonar la capital de l’estat i un breu trajecte per autopista acompanyat per una boira espessa que acompanyava els primers paratges selvàtics que veien els meus ulls al Brasil. Espectaculars viaductes que es creuen al mig d’un pastís verd i espès de plantes i arbustos tropicals.
L’arribada a Santos no la vaig conèixer per les indicacions viàries, ens ho indicaven els llargs rius de fabelas que neixen als límits de la ciutat i troben final on l’home o els impediments de la naturalesa els hi permeten...Va ser una visió generalment trista, trista sobretot per la quantitat. No em considero una persona impressionable, hi haig de reconèixer que en dues setmanes al Brasil he alliberat molts prejudicis, però ja m’han avisat que si em sorprèn això que em prepari quan visiti Rio...
Un cop a Santos, port més gran d’Amèrica del Sud, visió de l’emplaçament per el projecte, la parcel·la lliure on es contempla l’ampliació de la Pinacoteca de la fundació Benedicto Calixto per part de l’arquitecta Mendes da Rocha, un projecte al meu parer poc interessant i de marca per a una ciutat que necessita al·licients turístics interessants degut a la seva manca de caràcter ( el port és de São Paulo i viuen encara del record de Pelé i el seu Santos F.C.). Tot i així el nostre programa de projecte, molt lligat a la relació de diferents espais (tant d’escala com de funció) pinta a priori molt interessant.
El cap de setmana transcorre també gran part a la meva habitació fent feina, adaptant-me al nou barri i sobretot integrar-me a la vida Brasilera rematant la jornada amb una típica Churrascada (la nostra brasa amb família dels diumenges de bon temps) acompanyat de simpàtics Paulistes feliços que el seu equip, el Palmeiras , va guanyar “el derbi Paulista” contra el Corinthians. Belleza!
Un dia més lluny i alhora més a prop de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada