Delirious São Paulo

“Brasil is a country where architects are heroes, they never reveal their wickness”

Així ha començat la palestra el Pritzker d’arquitectura Rem Koolhaas, no sabem si per posar-se el públic a la butxaca de cop, o perquè és cert que tanta relació hi ha entre aquest país en expansió d’oportunitats i el seu Rotterdam post-industrial...

Així ha transcorregut la sessió, amb una interessant relació històrica entre l’economia i l’arquitectura en totes les seves vessants, amb les seves sempre il·lustratives imatges que acompanyen el seu discurs ( el Concorde, Wall Street, NY, $, €, ¥, Time Magazine, UE, AMO,OMA…). Tot i així hi han hagut moments crítics, l’enaltiment de l’arquitectura “anónima” del Parthenon versus el Guggenheim de Bilbao (exemple d’arquitectura icònica, de projecte marca) just abans de sortir una diapositiva del seu projecte a la Xina…

Pur debat i contracrítica, gran sessió de teoria arquitectònica amb un dels grans. Curiosament estic llegint la que potser és la seva obra mestra, el “Delirious New York”, és per això que, juntament amb les seves últimes paraules: “SP changes every day” em disposo a redactar el meu deliri de São Paulo:

- - -

MANIFEST

Com escriure un manifest, sobre una forma d’urbanisme de l’últim quart de segle XX, en un període d’anàlisi constant?

La greu debilitat d’aquests és la seva falta de probes convincents.

El problema de São Paulo és tot el contrari: és una muntanya de probes sense manifest.

Aquest apunt tracta la intersecció d’aquestes dues observacions: és tracta d’un manifest retroactiu de São Paulo.

Bona part de la seva superfície està ocupada per mutacions arquitectòniques, fragments utòpics i fenòmens irracionals i també illes cobertes amb diferents estrats d’arquitectura fantasma en forma d’antics ocupants, projectes avortats i fantasies populars proporcionant imatges alternatives a la SP existent.

Una interpretació que pretén reconèixer São Paulo com el producte d’una teoria no formulada, el Paulinisme, amb un programa (existir en un món totalment inventat per l’home, és a dir viure dins de la fantasia) tant ambiciós que per fer-se realitat mai podria anunciar-se obertament.

ÉXTASIS

Si SP encara està buscant una teoria, aquesta teoria, un cop identificada, hauria d’aportar la fórmula d’una arquitectura que sigui ambiciosa i popular alhora.

DENSITAT

El Paulinisme és l’única ideologia urbanística que s’ha alimentat, des de la seva concepció, de les glòries i misèries de la condició metropolitana: l’hiperdensitat.

L’arquitectura de SP és un paradigma per a l’explotació de la congestió.

La fórmula retroactiva del programa de São Paulo és una operació polèmica.

Aquest apunt és un pla per a la “cultura de la congestió”.

PLA

Un pla no prediu les fissures que es produiran al futur, descriu un estat ideal al qual només ens hi podem aproximar.

De la mateixa manera narro un SP teòric, un SP com a conjectura (la ciutat actual és una realització imperfecta i de compromís.

BLOCS

Pel que fa a la seva estructura, aquest entrada és un simulacre de la retícula de SP: una col·lecció d’illes i blocs amb proximitats i posicions que reforcen i contradiuen significats diversos.

NEGRE

Les estrelles del cinema que han portat una vida plena d’aventures són sovint massa egocèntriques per a descobrir pautes, massa incapacitades per a expressar intencions, massa impacients per anotar o rememorar esdeveniments. Els “negres”, escriptors a l’ombra, ho fan per ells.

Com va fer Koolhass a NY, jo seré el negre de São Paulo.

(Amb la complicació afegida de tenir com a pauta el llibre de R.K: Delirious New York i també hauré d’aportar el meu propi final.)