Dia de visita al
mercat municipal, dia de colors, sabors, i com no pot ser d’altra manera,
contrasts.
S’havia fet
esperar. Però tocava una visita que sempre recordaré per la gran sorpresa que
me’n vaig emportar i els records i les imatges que en tinc. Colors, molts
colors.
Les botigues o “postos” de carn i peix són habituals i
freqüents en el nostre imaginari col·lectiu, tot i que les proporcions dels
animals i la varietat deixava entreveure, des de fora del mercat, el que ens
esperava. Botigues de tabac, espècies, vins i caves amb preus injustament
desorbitants, molta fressa i molta gent.
I fruita, color,
molta fruita. La rutina adquirida anant a comprar-la al supermercat s’esvaí de
cop. La fruita tropical existeix, i és, de la mateixa manera que colorida i
cara, exquisida. Des de mangos dolcíssims sense fibres a fruites amazòniques
passant per híbrids fruit de barreges entre espècies. El color et sorprenia per
fora però la textura i el gust per dins. I gràcies als simpàtics venedors,
acostumats a tractar amb turistes, la possibilitat d’experimentar sabors, olors i textures es convertia en quelcom
fàcil i usual.
La pausa obligada
al mercat passa reservant taula al pis superior d’aquest a un dels restaurants
on fan el famós (tot i que també greixós i pesat) “sandwiche de mortadel·la”, una cosa més a tatxar de la llista.
Però per a sopar verdura.
La febre
mercantil és difícil de desprendre sortint del mercat, doncs la munió de
venedors de carrer que et persegueix tot venent els objectes més insòlits
possible et vincula fins i tot al carrer amb el ritme frenètic del mercat.
Tornaré.
La segona part
del dia transcorre a la Pinacoteca
Municipal do Estado do São Paulo, reformada amb molt bon gust per Mendes da
Rocha, on contemplem la col·lecció permanent, la millor pintura estatal vista
fins ara, i la segona part de l’obra exposada a la capital paulista de l’artista
Olafur Eliasson.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada