El 1929, en plena
crisis econòmica americana i mundial (ús sona?), Hugh Ferris publica el llibre The Metropolis of Tomorrow, el compendi
de la seva obra i pensament. En ell ens cita:
“Aviat quedà demostrat que la depressió tenia com
a mínim un costat positiu: si els arquitectes no podien construir realment res,
com a mínim podien pensar molt. El debat del gratacels s’havia acabat; era el
moment de fer una reflexió serena”
Havia arribat doncs,
la hora de Ferris, l’hora de les utopies.
80 anys després
ens torbem immersos en la mateixa situació. No vull fer comparacions odioses ni
obrir un nou debat en aquest tema, anem a pensar, anem a les utopies.
Amb la voluntat
de relacionar les ciutats de São Paulo amb Nova York, i agafant de nou les
pautes delirants del magnífic llibre
de R. Koolhas parlarem de dos projectes no realitzats.
NY – Gran Hotel d’Antoni Gaudí
Es demana a Gaudí
que realitzi un croquis d’un gratacels que contindrà un hotel sense tant sols conèixer-ne
la ubicació ni visitar una ciutat de canvis constants i molt més accelerats que
Barcelona.
Gaudí, atenet-se
a les necessitats dels clinets, dissenya un hotel estratificat mitjançant les
plantes amb una volumetria final conoide. Una torre, com no podia esser d’una
altra manera, ocupant la illa de forma isolada com si es tractés d’un podi.
Un edifici
desconnectat internament de la realitat exterior mitjançant el seu ús:
habitacions d’hotel barrejades amb restaurants temàtics, auditoris i sales de
festes . Una realitat interior amb contràs amb el baix impacte exterior: Gaudí
deixaria la planta baixa lliure, porxada mitjançant els seus pilars-estalactites que oferiria a la
ciutat un espai que anys més tard Mies van der Rohe sabria reconèixer a través
del seu Seagram Building.
SP- Maharishi SP Tower del Grupo Brasilinvest i el
MGDF (Maharishi Global Development Fund) dels Estats Units
Aquests noms
pertanyen als inversors que, entre els anys 2000 i 2005, volien construir una mega-torre de 510 metres d’alçada en una
antiga zona industrial.
De proporcions colossals
(base quadrada de 246 m i una àrea útil de 1.411.481 m2) l’edifici
contindria, al llarg de les seves 108 plantes, entre altres: una universitat,
un hospital, un hotel, sales de cinema, oficines, un centre comercial i habitatges.
Estèticament la
proposta estaria inspirada en temes hindús i presentaria la forma exterior
semblant a una piràmide.
Finalment, una
forta oposició creada a través de la revista paulista d’arquitectura i
urbanisme Caramelo i les prohibicions municipals desestimaren la proposta.
Estem parlant de fa 10 anys, d’una ciutat amb un descontrol urbanístic que ens
aproxima a la ciutat de les 2028 illes.
Que les imatges
parlin per si soles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada