“Niemeyers” i “Hirsts”

La nota d’avui contempla única i especialment una fase del dia, ja entrada la tarda d’un diumenge que rematava un cap de setmana especialment cultural, on entro en contacte amb les obres de l’exposició “En nome dos artistas” dins el pavelló de la Bienal al parc d’Ibirapuera.

“Niemeyers” i “Hirts”. Aquesta és la història d’avui. Una història basada en la crítica dels noms, l’art per art així com l’arquitectura per arquitectura. La marca que ven. I no escric això perquè no hagi gaudit de l’exposició (veure Jeff Koons, Richard Prince, Damien Hirst i Cindy Sherman entre altres és quelcom difícil de comprimir en un museu) ni de l’edifici, contundent per fora i sinuós i obert per dins.

És simplement avivar el debat amb un últim paràgraf que critiqui aquelles ciutats que paguen fundacions que porten el nom de grans arquitectes forans que poden amb tot menys congelar la crisis actual. O senyors importants que des de països del nord organitzen la subhasta més cara d’animals en formol el mateix dia que l’atur i el cost de vida arriben a rècords absoluts.

És una història que molts coneixeu, podria tenir un altre títol, jo avui li poso el “Niemeyers” i “Hirts”.