Tornant de
l’escola i aprofitant les hores mortes d’autobús he acabat el llibre “Learningfrom Las Vegas” de Robert
Venturi, Denise Scott Brown i Steven Izenour. De tornada de la facultat
d’arquitectura i sobre quatre rodes, immillorable situació per finalitzar aquest
llibre.
El llibre, basat
en un treball d’investigació dels tres autors i tretze estudiants realitzat a
la YaleSchool of Art andArchitecture l’Octubre de 1968 tracta temes entorn una
ciutat amb un caràcter molt marcat i que urbanísticament s’enfoca des del punt
de vista del cotxe i la congestió de masses consumidores.
Tot i aquest
pilar que suspesa el llibre basat en la dualitat cartell-automòbil vull
introduir un tema que a Las Vegas és una realitat i a São Paulo, com a capital
llatinoamericana amb fort creixement i gran influència dels Estats Units,
també.
Del lleig i
l’ordinari:
“L’arquitectura és la decoració de la construcció”
John Ruskin
El lleig i
l’ordinari com a símbol i estil.
Una detall tan
simple i comú com una finestra es pot crear o pensar per a complir la seva
funció més abstracta, modular els rajos de llum, però sempre aquest discurs sol
acompanyar-se de criteris subjectius que un arquitecte incorpora a partir de
les seves “imatges de finestres” i les que a partir d’aquestes bases pot
arribar a dissenyar i construir. Tot això forma part de l’anomenada
“arquitectura del significat”, més forta amb contingut teòric que la
d’expressió.
Aquesta arquitectura
inclou significats denotatius que deriven dels seus elements d’expressió més
familiars. És a dir, significats més o menys concrets a partir d’una explicació
passada (en el cas de Las Vegas i São Paulo una arquitectura de carretera i de
façana decorativa, de rètols publicitaris). De símbols expressius i
abstraccions abstractes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada