Un altre cop el
2%.
Aquest cop en
forma d’actes culturals i musicals expandits per la ciutat. De com una ciutat
tant gran et pot oferir un via d’evasió per unes hores de la feina. De com pots
trobar un concert gratuït d’un conegut grup d’Indie que emplenaria sales senceres a Barcelona al mig del carrer i
gaudir-lo sense multituds. I de com el mateix carrer es converteix en un
escenari per a projeccions de videoart
a través de les seves mitgeres.
I jo al vell mig,
atrapat entre aquest número malèfic i les mitgeres. Mitgeres de ritme i colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada