L’arribada ha
estat un autèntic pelegrinatge. L’esforç, d’altra banda, i l’espera, han merescut
la pena.
Situada a una
rica zona residencial, abans a les afores, ara als suburbis, aquesta casa és un
reflex del que van ésser els seus propietaris. El marit, un ric crític d’art
que dirigí i fomentar el MASP. La seva dona, la Lina, dissenyadora d’aquest i
de la casa que, construïda el 1949, emmagatzemaria gran part de la seva extensa
i variada col·lecció d’art que els agradaria tant barrejar: art etrusc al
costat d’una chaise-lounge de Le
Corbusier i una escultura Bahiana, per citar un exemple.
Una casa avançada
al seu temps, dotada de tota sofisticació tecnològica de l’època amb avançats
sistemes de construcció associades a la industrialització (finestres,
obertures, endolls al terra, banys, cuines, panells Sandwich, etc.).
Una casa oberta a
l’exterior, seguint les màximes del moviment modern, preparada per conviure amb
una extensa natura que l’arquitecta mateixa plantà i que crea un ambient i una
temperatura agradable (tot i que només a l’estiu).
Degut al fort
pendent, la casa sobresurt amb un morro que es subjecta amb pilotis. Tot
accentuant, així com amb la gran quantitat de zona finestrada, la seva extrema
lleugeresa. D’anàlisi funcional no en parlaré més, de llibres que en parlin en
tenim molts, les sensacions a vegades poden ser molt subjectives però, a diferència de la Ville Savoye de Le Corbusier que se’ns apareix com “el nou temple
de la modernitat” la casa es deixa entreveure lleugerament dins una gelosia d’espessa
i verda Mata Atlàntica que difumina i es fusiona amb una autèntica peça d’arquitectura.
Moltes obres d’art
dins una gran obra d’art.
La tornada, un
autèntic plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada