Havia d’arribar
el dia, molta és la gent que fins llavors m’havien preguntat per aquesta
magnifica ciutat, i moltes eren les associacions que un es fa quan sap que
visitarà el Brasil. En el meu cas s’ha fet esperar més del que acostuma a
considerar-se normal tenint en compte que visc a São Paulo, la ciutat més
important més propera, i el temps que porto fins ara al Brasil.
Totes les coses
tenen el seu moment, i crec haver encertat el millor, amb els millors
amfitrions i la millor companyia.
Quatre dies a Rio
de Janeiro molt complets, quatre dies intensos que han donat per molt, però que
com a gran ciutat i bona visita ens deixen el regust de més.
Més postes de sol
des del Corcovado o el Pão de Azucar reflectides a la badia de Guanabara, més passejades pel casc antic
i els passejos d’Ipanema i Copacabana, més moments vivint l’esperit
d’una ciutat que es viu amb un ritme concret que et deixa indiferent o et treu
a ballar a tota hora.
Arribar tard i
trobar-te la ciutat de nit és una meravella, respirar la forta brisa del mar a
la nit és una experiència única característica, viatjar entre el mar i les
llums de la ciutat són un record inoblidable. Si puges a veure el Cristo Redentor i està el cel ennuvolat millor,
l’experiència de veure’l aparèixer de cop aportant la llum se’t crema a la
retina per sempre.
Si São Paulo no
té límits perquè no els arribem a veure Rio tampoc, però perquè no els podem
identificar gràcies a la fusió d’aquesta preciosa ciutat amb la natura, ara el
Parc de Tijuca ara la Lagoa Rodrigo de Freitas la ciutat que
fa que les faveles siguin boniques i
els somriures més intensos.
El casc antic és
preciós, la convivència d’edificis com la Catedral Metropolitana i la seu de Petrobras és única i especial. La
biblioteca nacional, els teatres, les obres de Niemeyer...Però com deia aquest
ni farien falta. La imatge d’aquelles muntanyes verdes, aquelles roques
majestuoses que arriben al mar, i la badia que abraça les illes, el mar, els cariocas i sobretot als nouvinguts, com
si fóssim els primers arribats de Portugal.
Stefan Zweig ens
diu en el seu llibre “Brasil, país del futur” que “fins i tot aquell a qui el
Brasil li ha presentat només una petita part de la seva increïble multiplicitat
ha vist la suficient bellesa com per emplenar la resta de la seva vida”.
Esperem poder-ne
veure encara més, però per ara estem molt satisfets.
P.D: Un especial agraïment
a l’Angela que, fent honor a que ni Paulistanos ni Cariocas, els Brasilers són, com totes les persones del món: o
bones o dolentes. Ella va ser del primer grup i ens va collir a casa, sense
conèixer-nos, com si fóssim de la seva família. Obrigados e até sempre Cidade Maravilhosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada