La solitud de
tenir l’amor, la família i els amics més propers tant lluny em recorda a
vegades el conte de Hermann Hesse. Aquest llop però, diferent i semblant
alhora, viu i té les ganes d’anar coneixent i aprenent de les persones que es
troba al seu camí, un camí recorregut a vegades sol i a estones acompanyat. Un
camí amb un final, però un final indefinit.
CADERNOS PAULISTAS (Apunts i visions d'un estudiant d'arquitectura i ciutadà Català al Brasil)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada