Reintegraçao

La nostra universitat, a més a més de promoure l’estudi i ensenyament de l’arquitectura i promoure la difusió de l’art i altres branques culturals mostra interès, de fet seria un greu error si no ho fes, en la qüestió més social de l’arquitectura. L’ocupació massiva, les favelas i altres tipus d’urbanisme massa estesos al Brasil de difícil solució i recent estudi.

Hi ha organitzacions que es dediquen a l’ajuda i construcció d’equipaments i dotacions de cases, altres, potser amb una mica més de força i mitjançant l’organització en col·lectius es dediquen a donar suport a la difícil creuada pel dret a l’habitatge.

Avui comento un text del col·lectiu Usina, un grup d’arquitectes i altres professionals del sector que ajuda i col·labora, organitzant i jerarquitzant la construcció d’aquests barris “self-help” auto construïts.

En aquest cas el document adjunt és una denúncia a l’activitat policial, que va causar una gran repressió en el desallotjament, reintegraçao segons ells, de la comunitat del Pinheirinho el passat mes de gener. Les fotografies parlen per a si soles, la història del terreny, marcada per les paraules especulació i corrupció, enemics dels nostres herois de la història, els MUST (movimento urbano sem teto). El problema és el de sempre, impossibilitat de garantir l’accés a una casa digna, les precàries cases que van construir amb la seva suor ara són només pols d’excavadora.

Ho he sentit molts cops i ara també ho dic: "O Brasil não é um país pobre, o Brasil é um país injusto".